A L'HORA DE L'ADÉU
Quan el meu darrer alè
es perdi entre els teus cabells, estimada,
em tanquis els ulls.
Deixa'm mirar-te per darrera vegada.
Obri la finestra, que la claror de la fosca
m'acompanyi cap a la cimera més alta.
Caminaré vers la llum de l'esperança
abraçat a un passat, ple d'enyorança.
Recordaré la font de la plaça
el foc de la foganya
l'olor de la terra banyada
els amics que abans començaren la mateixa caminada.
A la fi, el nin rialler, fruit de les teves entranyes
la nostra llar, sempre tan càlida.
Aquell poble perdut dins les muntanyes
i el cel estrellat a la matinada.
Del llibre: "L'hora bruixa"
No hay comentarios:
Publicar un comentario