"DESPRÉS"

DESPRÉS

Nuat a la teva cintura

igual que la serpent a un tronc africà

desperto escanyat per unes mitges de seda

i una corbata de "Tergal".

Ulls que delaten, caragirats!

Quatre copes de vi blanc

una retxa damunt el mirall

cendres blanques de la nit i el pecat.

El so monòton del telèfon despistat

un vòmit, coixí de plomes, burilles?

ganyotes, gests, mirades,

monosíl·labs, mitges paraules:

-M'he de vestir?

-Tornaràs?

-No ho sé.

-Ho has passat bé?

-Sí, i tu?

-També. Adéu.

-Adéu. Trucaré.

"TURMENT"

"TURMENT"

Mossega'm els llavis

que brolli la sang

com la primera bava 

verge de l'infant.

Tacons talment estaques

de fusta beneïda,

traspassau aquesta ferida

oberta fa mil anys i un dia.

Gatera de lluna plena

xucla'm la vena de la vida

quatre torres de marfil

profanen una dissortada.

cavall sense genet

trota a l'infinit

assassinat per la fredor d'una besada

enverinat per la saliva d'un àspid.

"LA FONT DE L'ENAMORAT"

"LA FONT DE L'ENAMORAT"

Ni em punxa

la teva absència

ni em reconforta

el teu perdó.

No m'atabala 

el teu silenci

ja no m'altera

el teu crit esqueixat.

Em reconforta, si més no,

aquell cor gravat

a l'alzina escorxada

dels set simals.

I els crivells còncaus

de l'aigua putrefacta

quieta dins la bassa

de la font de l'enamorat.

"RADIO POESÍA"

"RADIO POESÍA"

No fumaba o eso creía

Al alba, cuando los crápulas,

desojan a la flor de la canela

liberaste a su siervo y a mi esclavo.

Dudo que nos amáramos

bailamos entre sábanas blancas

varios gin-tónics nos hicieron los honores

en el pasillo: póker de corazones.

Hay noches que tienen mal pasear

no quiero vivir en un lodazal de cinco estrellas

ni intentar cantar con bozal

ni correr a tientas hacia la recta final.

Amanezco suicidando a la rutina

me conmueve una voz barroca, intemporal

la de una emisora sin dial

ondas de romántica energía. Radio Poesía.

"A L'HORA DE L'ADÉU"

A L'HORA DE L'ADÉU

Quan el meu darrer alè

es perdi entre els teus cabells, estimada,

em tanquis els ulls.

Deixa'm mirar-te per darrera vegada.

Obri la finestra, que la claror de la fosca

m'acompanyi cap a la cimera més alta.

Caminaré vers la llum de l'esperança

abraçat a un passat, ple d'enyorança.

Recordaré la font de la plaça

el foc de la foganya

l'olor de la terra banyada

els amics que abans començaren la mateixa caminada.

A la fi, el nin rialler, fruit de les teves entranyes

la nostra llar, sempre tan càlida.

Aquell poble perdut dins les muntanyes

i el cel estrellat a la matinada.

Del llibre: "L'hora bruixa"