domingo, 31 de marzo de 2019

"Tango"

TANGO





Por fin, el azul celeste, rompió el silencio
tango de pasadizo estrecho
de luz, a media luz,
de alcantarilla sonámbula y humeante.


Un tango dueño de una voz quebrada 
baile de gestos y voces 
de sombrero, clavel y solapa
de tacón, rodilla y falda al vuelo.


Llevaba matasellos de 
Argentina o Uruguay
bebía mate, no me acuerdo,
sólo sé que se me atravesó el viento.


Y entonces el acordeón
comenzó a gotear sudores y acordes
desamores, recuerdos, nostalgias, sinsabores:
El gramófono pidió una silla y educadamente le propuso tanguear.




Presentació

Estimats i estimades, el meu nom és Miquel Ángel Adrover Sastre, si ser poeta és haver publicat algun poemari, dintre de la modèstia que ha de vestir tota persona, hem podeu considerar com a tal. El nom dels dos poemaris que fins ara he autopublicat duen per títol:



                                                                         
             















La finalitat d'aquest bloc, és donar a conèixer aquestes obres a més de nous poemes que aniré afegint cada dissabte. S'anirà publicant indistintament tant en català com en castellà. Molt agraït, esper els vostres comentaris.