Al·legoria
He vist ballar les estàtues
plorar fins a morir de rialles
riure dins el trist penar
portes que s'obren en tancar.
Deserts anegats d'aigua
oceans plens de sorra
cavallers descavalcats
exèrcits del món, desarmats.
Matau la pena de mort,
dignitat, justícia, llibertat
apedregada, les mans lligades al cor.
Treis-li el vel, al meu amor!
Ha perdut les fulles el garrover?
no oloraràs el romaní ni el tamarell
sota l'ombra del ciprés,
crema una creu clavada a l'inrevés.
Poema tret del poemari: "Lhora bruixa."
No hay comentarios:
Publicar un comentario