EL VELL
La llosca li cremà
la comissura dels llavis
engroguint-li el dit
que assenyalava el coneixement.
Tossina de vuitanta anys
fred de peus i d'esperit
cabells de cendra i carbó
barba d'alzina per a Nadal.
Li furtaren els records
com la falç, degollà l'espiga
i els vents escanparen
la memòria i el blat.
Sols tenia passat. Una mà blanca
si, el va ofendre
quan caminava, tot ufà
un pam per damunt les ones de la mar.
Del llibre: L'hora bruixa
No hay comentarios:
Publicar un comentario